Vida salvatge

Un lleó (Panthera leo)
Un tigre (Panthera tigris)

La vida salvatge es refereix tradicionalment a espècies animals no domesticades, però per extensió engloba a tots els organismes que creixen o viuen salvatges en una zona sense haver estat introduïts pels humans: fongs, vegetals i animals.[1] La vida salvatge es pot trobar a tots els ecosistemes: deserts, boscos, selves tropicals, planes, pastures. Les zones urbanes més desenvolupades, tenen formes de vida salvatge diferents. Tot i que el terme en la cultura popular sol referir-se a animals que no es troben condicionats per comportaments humans, la majoria dels científics coincideixen que molta activitat salvatge es veu afectada per l'impacte humà sobre el medi ambient.[2]

Històricament, els humans han tendit a separar la civilització de la vida salvatge de diverses maneres. Des del punt de vista jurídic, social i moral. Alguns animals, però, s’han adaptat als ambients suburbans com boscos urbans. espais verds urbans i en els nínxols ecològics de pobles i ciutats. Així hi trobem vida salvatge urbana en gats, gossos, ratolins i rates, però un grup reduït d'espècies originàries viuen en espais urbanitzats. Estudis del 2014 demostren que només el 8% de les aus autòctones i el 25% de les espècies de plantes autòctones eren presents a les zones urbanes.[3]

Algunes religions declaren que certs animals són sagrats[4] i, en els temps moderns, la preocupació pel medi natural ha provocat que els activistes protestessin contra l’ explotació dels recursos naturals i de la fauna salvatge pel profit o gaudi de l’home.[5]

La població mundial de vida salvatge ha disminuït en un 68% des de l'any 1970 com a resultat de l'activitat humana, especialment pel consum excessiu, creixement de la població i l'agricultura intensiva, d'acord amb l'informe 2020 del Fons Mundial per la Natura, Living Planet Report i el seu Index Planeta Viu.[6] Aquest document exposa que els humans han desencadenat un sisè esdeveniment d'extinció massiva, conegut també com Extinció de l'Holocè[7][8] Segons la CITES, s’ha calculat que el comerç internacional de fauna salvatge anual ascendeix a milers de milions de dòlars i afecta centenars de milions d’exemplars d’animals i plantes.[9]

  1. Usher, M. B.. Wildlife conservation evaluation: attributes, criteria and values. London, New York: Chapman and Hall, 1986. ISBN 978-94-010-8315-7. 
  2. Harris, J. D.. Wildlife: Destruction, Conservation and Biodiversity. Nova Science Publishers, 2009. 
  3. Aronson, Myla F. J.; La Sorte, Frank A.; Nilon, Charles H.; Katti, Madhusudan; Goddard, Mark A. «A global analysis of the impacts of urbanization on bird and plant diversity reveals key anthropogenic drivers». Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 281, 1780, 07-04-2014, pàg. 20133330. DOI: 10.1098/rspb.2013.3330. PMC: PMC4027400. PMID: 24523278.
  4. «Animal worship» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 desembre 2020].
  5. «Europe's Environment - The Dobris Assessment — European Environment Agency» (en anglès). [Consulta: 29 desembre 2020].
  6. Naik, Gautam «Wildlife Numbers Drop by Half Since 1970, Report Says» (en anglès). Wall Street Journal, 30-09-2014. ISSN: 0099-9660.
  7. Greenfield, Patrick «Humans exploiting and destroying nature on unprecedented scale – report» (en anglès). The Guardian, 09-09-2020. ISSN: 0261-3077.
  8. CNN, Amy Woodyatt. «Human activity has wiped out two-thirds of world's wildlife since 1970, landmark report says». [Consulta: 28 desembre 2020].
  9. «¿Qué es la CITES? | CITES». cites.org. [Consulta: 15 novembre 2020].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search